Com la pròpia essència de la vida, hi ha un origen i un final.
Este xicotet text pretén, sense molt de soroll, ser l’origen de un camí. Un camí entre el verd i el blau. Un camí d’horitzons que ens mostra sense espai, on radica el meu repte: buscar, gaudir, dissenyar, investigar, explorar i mostrar-lo als meus amics.
No es recte, ni es principal, senzillament es un afluent de molts altres, on es pot caminar, viatjar, però també descansar i gaudir dels plaers.
Per als grecs, l’essència de l’amistat estava en el discurs; sostenien que parlant unia als ciutadans en un polis...El mon no es fa humà per el fet d’escoltar la veu humana, sinó que soles es fa humà quant es converteix en objecte de diàleg.
Per tant, com diu el col·lectiu Obertament, als que faig aplegar la meua admiració per el treball fet i per fer, dic amb veu clara:
“A la porta de ma casa hi penjaré un missatge: qui vulga crear que entre; qui vulga experimentat també”.
1 comentario:
Benvingut a la blogmanía, espere poder gaudir de les teues idees, dialecs, ...
Publicar un comentario