L'AVORRIMENT I ALTRES DIFICULTATS

Després d'escoltar l'altre dia a la meua filla: “Estic avorrida”.

I respondre sense pensar: “¿Això com és possible?. En tantes coses que es poden fer”.
Em va quedar un dubte: “Quines eren eixes coses?.

Així que desprès de recapacitar, em vaig posar a fer una llista per a la pròxima vegada.

IDEES PER MATAR L'AVORRIMENT

-Observar el recorregut d'una formiga.
-Donar un passeig per la vora del riu.
-Menjar xocolate mentre s'assaboreix lentament.
-Veure una bona pel.lícula.
-Repassar fotos antigues.
-Tancar els ulls i imaginar que volem per l'univers.
-Cridar a algú del que fa temps que no sabem res.
-Fer una llista de projectes de vida a molt llarg termini.
-Inventar una història sobre l'avorriment.
-Escoltar música mentre no fem altra cosa.
-Llegir un llibre que no vulguem que s'acabe mai.
-Somiar despert.
-Recordar alguna cosa bona que ens haja passat.
-Sentir-nos privilegiats per poder avorrir ...

Però crec que el més important és no fer cas dels pensaments que ens obliguen a fer alguna cosa més profitós que disfrutar. Perquè no hi ha res més profitós ni més important que disfrutar.  Algú afegeix alguna més?

 

"No afrontem les dificultats perquè són difícils, sinó que són difícils perquè no les afrontem".

Sèneca

Si esperem a fer alguna cosa fins que de veritat ens sentim preparats, segurament ens quedarem sense fer grans coses. Hi ha assumptes per als que mai ens sentirem preparats, però no per això hauria de deixar de fer-los, perquè part d'esta preparació està precisament en la pràctica.

Segurament hi ha poques ments tan lúcides que es creguen estar preparades per a les grans decisions de la vida. I no obstant això afortunadament el món està ple de xicotetes proeses a l'abast de tots i de valents anònims, que saben fins a quin punt de vegades no s'ha de pensar en excés, i es llancen, tot del dubte o la dificultat, a lluitar contra els seus pròpies pors.