Els animals més senzills, com els quals presenten simetria radial no posseïxen cap. Per tant, “allà a on no hi ha cap no hi cal sombrero”
Però si parlem dels altres animals el cap és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials. Necessitat d’un bastiment per protegir l'encèfal, té una estructura òssia, el crani. I replicant, “a qui el cap li creix el cervell se li encongeix”.
El nostre cos està format per tres parts: el cap, el tronc i les extremitats. Al cap hi ha la cara, en els humans la part anteroinferior del cap. A la part de dalt de la cara hi ha el front, i baix la barbeta.
Dels cinc òrgans dels sentits, quatre estan al cap, i més específicament a la cara: la vista, l'oïda, l'olfacte i el gust. Encara que el cinquè sentit sobrant, el tacte, també està àmpliament representat en els llavis, una zona d'altíssima sensibilitat. De fet, “cor dolç, llavis de sucre”
El seus teixits tous expressen les emocions de l’individu. Encara que la paraula emoció és molt usual no és fàcil proposar una definició. Hi ha un ampli consens en acceptar la distinció entre, afecte, emoció i sensació. Pot ser entès, sensació com l'experiència subjectiva d'una emoció que sorgeix fisiològicament al cervell o l'afecte fet conscient. Etimològicament la paraula ve del llatí (emotio, -onis) i és una combinació formada per e(x) (enfora) i motio (moviment, acció, gest). Es refereix a la naturalesa de l'emoció que és experimentada pels humans. Per altra banda deguem distingir entre afecte, sensació i emoció.
En la nostra filosofia occidental es considera a vegades l'emoció com l'antítesi de la raó. Les emocions poden no ser desitjades per l'individu que les sent; pot voler controlar-les però sovint no pot aconseguir-ho.
Un tret característic de l'ésser humà és aquest conflicte, o fins i tot oposició, entre emoció i raó. “No fiques el cap on siga atzucac”, perquè podries ficar-te en un embolic amb difícil eixida o sense eixida.
“Comptes de cap, cabotes de nap”
Així mateix, l'aparença facial és un element essencial de la identitat de cada ésser humà i el que en facilita més la identificació, per això és l'element central de la fotografia dels documents oficials o de la caricatura.
I com a bona caricatura cercarem la veritat que s'amaga darrera les coses, i que tant es pot fer pel camí d'exagerar les coses bones, com la bellesa, que és el que s'ha fet majoritàriament, com per l'altra banda, exagerant les coses dolentes, del que en surt la imatge grotesca que ens conforma.
“El savi sap que no sap; el ximple, tot ho té al cap”
Per acabar, un xicotet record: “Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots-Sants”, el ball carnavalesc sempre acostumava a tenir conseqüències, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts batejos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario