PREGUNTANT-ME

Taste una pregunta que penja dels meus llavis abans de llançar-la a l'infinit

Pot ser?

Camine entre els teus dies per acompanyar-te i enganxar-me entre les teues coses.

Saps que estic amb tu.

Em perd pels racons de la teva ment i ahí m'entretinc entre les teues anades i vingudes.

Em sents?

Les meues mans descansen al teu muscle i et dic en veu baixa els nostres secrets i et sent tremolar, és la proximitat de la pell.

Ho notes?

Tanque els ulls, i ara només jugue a imaginar, una bena perfecta i invisible. Sense veure't et veig.

Sospire.

És la fortuna de sentir el teu cos adorat, permanentment somiat.
Em contorsione, esbossant, pam a pam, la silueta del teu cos.

Ho sents?

Ens ancorem en l'etern, al posar els llavis mentre una llengua subtil els entreobre per endinsar-nos en les nostres boques i sabors, mil·límetre a mil·límetre.

Com et sents?

Un viatge en el temps, en l'espai, un curt viatge fins a trobar-nos enmig del desig que ho cobreix tot.

La torbació se m'ha clavat indefectiblement on la humitat ha creat el seu feu. Envenénam de tu, abans que acabe.

Pot ser?