En general, interpretem el que veiem en una persona pel que sentim dir d'ell, en tant que el contrari és molt més estrany. Per això, aquell que veu sense escoltar està molt més confús, molt més perplex, més inquiet que aquell que sent sense veure. És aquesta multiplicitat que els sentits poden revelar el que els fa tan enigmàtics.
Este fet té un paper molt significatiu per a la sociologia de la ciutat. Les relacions dels homes en les ciutats, si se les compara amb les relacions en els pobles, es caracteritzen per un pronunciat predomini de l'activitat de la vista sobre l'oïda. Des del desenvolupament dels mitjans de transport, autobús, ferrocarril, metro, etc., la gent té l'ocasió de poder o de deure mirar-se recíprocament durant minuts o hores seguides sense parlar. Actualment és molt més acusat ja que els mitjans de comunicació, sobretot la televisió, ofereixen al sentit de la vista la major part de totes les relacions sensorials d'home a home, la qual cosa fa canviar totalment tota la base dels sentiments sociològics generals.
El fet que revista un caràcter enigmàtic més marcat, un home que es presenta exclusivament a la vista, comparat amb el d'un home que la seua presència es revela per l'oïda, contribueix certament a formar aquest estat d'incertesa, d'inquietud, aquesta sensació de desorientació en relació amb el conjunt de les altres persones que ens envolten, aquesta sensació d'aïllament, aquesta sensació que per tot arreu xoca un amb les portes tancades.
Este joc tan interessant de sensacions, de confiances, de estranyeses, de comunicació, em fer proposar per a aquest maig amb el permís d'abril, parlar de:
ULLS - NAS – OÏDES FINESTRA - PATI
PARC URBÀ - JARDÍ
No hay comentarios:
Publicar un comentario