Per diversos motius, duc dies pegant-li voltes a diversos temes, no és que em lleven el son, això últimament només ho aconsegueixen poques coses, però sí que em tenen perdent minuts del meu apreciat temps buscant resposta als meus interrogants. Un d'ells és: Per què algunes persones tenen la necessitat vital de fer les coses rematadament malament? Per què tenen la necessitat de sembrar el conflicte allà per on caminen?.
El conflicte no m'agrada. Potser precisament per això, perquè no m'agrada, part del meu temps el dedique a lluitar contra aquest element distorsionador de la pau social. I, com no m'agrada el conflicte, quan aquest sobrevola el meu espai vital, la meua esfera personal, em molesta tant com els grans de arena que queden enganxats a la pell després d'un matí de platja.
No obstant això, mai estem fora de perill del conflicte, de generar (voluntària o involuntàriament) o de patir-lo. Lògicament, vivim en societat i cadascun som fill d'una llet diferent i, tot i que no ho parega, de la generació del conflicte i el mal rotllo, alguns fan el seu leitmotiv esguitant als que ens molesta terriblement. És així. No ho entenc però és així.
Com esta idea fa dies que em ronda pel cap i no trobava un explicació convincent, vaig decidir fer la consulta a la beneïda xarxa, el senyor Google. I heus aquí que vaig obtindre la resposta a la pregunta formulada:
"Els individus que pateixen un complex d'invisibilitat solen provocar conflictes que impliquen emocionalment a aquells que els envolten, i en els que inevitablement ells figuren en l'epicentre"
(NOTA: es refereix a persones que no han obtingut el reconeixement que creuen merèixer en el seu entorn immediat. Parlem de prestigi, carisma i respecte)
No hay comentarios:
Publicar un comentario