En ocasions, un té la sensació que les coses no poden anar pitjor. I sap que és una sensació perquè les coses sempre poden anar pitjor, a molt pitjor. No obstant això, hi ha una realitat, i és que les coses sempre poden anar a millor, a molt millor. Dues realitats que es compensen en el temps.
Caminem sobre el fil d'aram. La vida és això, risc. Si ens falla l'equilibri el colp és terrible, però ens deguem al nostre camí, aquest que volem, aquest que tracem amb la fina corda d'un futur, potser incert, però que sens dubte està i on per pura necessitat vital hem de creure.
Sempre arriba l'hora de tancar etapes i recordar d'on venim i on volem arribar. Equivocats o no tenim dret a traçar la nostra ruta. Nosaltres i els altres. Per això hem d'assumir els canvis, encara que no ens agraden i seguir caminant.
Hui és un dels dies en què posem centenars de milers de moments en un caixó i pengem el cartell de tancat.
Un moment difícil, una decisió arriscada on el mareig comença a presidir-ho tot però amb la certesa que hi ha futur i això, sempre, és una molt bona notícia.
DEMOCRACIA, SI
No hay comentarios:
Publicar un comentario